L'aigua flueix, peus freds el cant dels ocells.
Tots reunits, cap paraula, sentiment de llibertat.
Tots en fila, fent camí en bici, La parada desitjada.
Trec el cap per la tenda el primer raig de sol, tothom es posa en marxa.

SEMPRE

En fer aquesta poesia,
amb qui primer he pensat has sigtu tu,
ja que sempre al meu costat has estat,
i mai m'has deixat per ningú.

Amistats, n'hi ma moltes,
però la nostra es especial.
Tota una infància juntes
i és que per mi, ets essencial.

Mil tardes juntes,
nits plenes de somriures,
records i anècdotes
que sempre podrem recordar.

No tot han estat alegries,
també hem tingut mals dies,
però a l'adornar-nos que ens distanciàvem,
tot ho superàvem.

I per això et dono les gràcies,
per ferme riure cada dia,
fins i tots d'un dia gris,
tu li treus alegria.

Camí de sol. Per les rutes amigues, unes formigues.
Mai hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.
Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.
Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints.
Al aire nu amb llum de lluna i una mica de tu.
El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.
Xiprers gegants alcen sortidors verds dins llum d'hivern.
Plana de fangs, quan arribi l'abril, mar de maragdes.
Rera les llums de l'atmetller en cascada la tarda cau.
Estimo el negre, aquest an què ara et dic: "amo la nit"
La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.
Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada-
LLac fosc a la nit, com cascada sens cant caigué la llum.