Archivo del blog
SEMPRE
En fer aquesta poesia,
amb qui primer he pensat has sigtu tu,
ja que sempre al meu costat has estat,
i mai m'has deixat per ningú.
Amistats, n'hi ma moltes,
però la nostra es especial.
Tota una infància juntes
i és que per mi, ets essencial.
Mil tardes juntes,
nits plenes de somriures,
records i anècdotes
que sempre podrem recordar.
No tot han estat alegries,
també hem tingut mals dies,
però a l'adornar-nos que ens distanciàvem,
tot ho superàvem.
I per això et dono les gràcies,
per ferme riure cada dia,
fins i tots d'un dia gris,
tu li treus alegria.
| Camí de sol. | |
| Mai hi pensi | |
| Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles. | |
| Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints. | |
| Al aire nu amb llum de lluna i una mica de tu. | |
| El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també. | |
| Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel. | |
| Xiprers gegants alcen sortidors verds dins llum d'hivern. | |
| Plana de fangs, quan arribi l'abril, mar de maragdes. | |
| Rera les llums de l'atmetller en cascada la tarda cau. | |
| Estimo el negre, aquest an què ara et dic: "amo la nit" | |
| La immensa dona que retorna les vides amara els camps. | |
| Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall. | |
| Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres. | |
| S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada- | |
| LLac fosc a la nit, com cascada sens cant caigué la llum. |
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
